El Castell i Monestir de Mur

Al cim d'un serrat, i a 880 metres sobre el nivell del mar, trobem el Monestir i el Castell de Mur. La seva situació és militarment estratègica, doncs des d'aquí es domina tota la Conca de Tremp, i la comunicació visual és relativament fàcil, si es tracta d'intercanviar missatges amb fortaleses coetànies de la comarca, com els Castells de Llorda, d'Orcau i altres similars que hom pot trobar al llarg de la Serra del Montsech i entorn dels límits tradicionals que separen, els segles XI i XII, la Catalunya Nova de la Catalunya Vella. Em referien a coetànies, quan parlen del Castell com a tal, no pas de Mur com a fortalesa, de la que no és fàcil datar el principi de la seva existència. Les restes de les muralles ciclòpees en són testimoni de la seva antiguitat.

El Castell actual, fou construït pels Comtes de Pallars a la meitat del segle XI, per a la protecció de la frontera amb el Regne de Lleida, encara islàmic. Té una torre cilíndrica que en constitueix la peça principal, la seva planta té forma oval d'ametlla o de nau. La muralla de pedra, d'aparell menut i regular, lligat amb bon morter, té uns deu metres d'alçada i descansa damunt la penya, conserva encara el camí de ronda i restes de merlets, i rodeja un pati a l'interior del qual, i en una de les bandes, s'aixeca la torre cilíndrica de l'homenatge, ja dita de 16 metres d'alçada, i amb una porta elevada, que demostra un segon sostre avui enfonsat, que permetia el seu accés. Prop d'aquí i a la popa del vaixell, es veuen les restes d'una cisterna que gaudia d'aigua a la fortalesa. A l'extrem de la proa, es veu un arc i damunt d'ella, s'amplià la zona d'habitació probablement al segle XII, erigint una segona torre. Altres construccions s'adossaren al mur per la cara interna, reduint l'àmbit del pati, probablement també al segle XII, per tal albergar cavalleries.

A l'any 1055, el Comte Ramon IV, Ramon de Ramon, quan es va prometre amb la filla de l'Arnau Mir de Tost, Valença; va cedir el Castell al seu futur sogre, com a garantia de dot. Passat el primer any de matrimoni i seguint el decret de les lleis godes, el domini directe del Castell de Mur, fou encarregat a la dita Valença. Posteriorment a l'any 1071, Arnau Mir de Tost, en el seu testament, va deixar en propietat a la seva filla, la Comtessa de Pallars, i al seu net Arnau, fill segon d'aquesta, els Castells de Llimiana i Mur, entre altres. Així neix la Baronia de Mur, què depenia dels Comtes de Pallars, encara que va continuar conservant els seus privilegis després de la incorporació del Comtat a la Corona Reial.

A uns cent metres del Castell, estan situats el Monestir i l'església de Mur. L'edifici de l'església es veu rodejat per un mur que inclou una sèrie de construccions, posteriors a la canònica. D'aquesta tan sols en resta, datat a la segona meitat del segle XII, el claustre, de planta quadrangular; tres de les quatre galeries, foren restaurades pels Amics de l'Art Vell al 1935 i l'altre el 1983 pel Departament de Cultura de la Generalitat. Els capitells, bases i columnes, mostren gran varietat de motius ornamentals, hom pot veure-hi capitells amb motius vegetals, geomètrics, animals alats i fins i tot caps humans.

L'església té tres naus, separades per pilars de planta de creu, i amb absis cilíndric, decorats a l'exterior per mitjà de lombardes i contraforts. La capçalera interior fou adornada amb pintures a la segona meitat del segle XII.

Les de l'absis central, tenen una de les interpretacions més interessants de l'apocalipsi. Crist dintre una aurèola que sembla sorgir d'entre els núvols, aixeca la seva mà dreta i amb l'esquerra sosté un gran llibre en el qual hom pot llegir:

EGO SVM VIA, VERITAS ET BITA NEMO VÈNIT AD PATREM NISI PER ME.

“Jo sóc, el camí la veritat i la vida, ningú no ve al pare si no és per Mi”.

Damunt les seves espatlles s'hi dibuixen l'alfa i l'omega i, dintre l'aurèola, dotze estels. Per la part exterior de l'aurèola pengen set llànties de les quals parla l'Apocalipsi (quatre a mà esquerra, enteses com a olles, i tres a mà dreta en forma de copa). També sobre un camp decorat d'estels hi ha els quatre d'una zona que sembla imitar núvols. Al costat dels símbols hom pot llegir quatre versos del Carmen Paschale, de Sedulius:

OC MATEVS AGENS HOMINEM GENERALITER IMPLET, MARCVUS BT ALTA FREMIT BOX PER DESERTA LEONIS, MORÈ VOLANS AQVILA VERBO PETIT ASTRA IOHNNES, IVRA SACRA DOMINI LVUCAS TENET HORE JUVENTA.

“Això Mateu generalment ho fa valorant l'home, Marc, amb veu profunda, com el lleó del desert, Joan, com l'àguila que vola en les altituds i Lluc defensa els drets del Senyor amb veu vigorosa”.

Una sanefa amb complex traçat separa la Conca del semicilindre. Aquesta és obert per tres finestres que delimiten panys en els quals hi ha representants apòstols drets, quatre als laterals i dos en el central. D'esquerra a dreta, Jaume, Felip, Simó, Tadeu, (finestra) Bartomeu, Pau (finestra), Pere, Andreu, (finestra) Jaume el Menor, Joan, Tomàs i Mateu. Tots ells porten un llibre, obert o tancat, entre les mans.

Al rebaixo de la finestra de l'esquerra hi ha dos atlants que sostén una bola celestial; en els de la finestra central, Abel i Caím presenten les seves ofrenes a Déu i, en la de mà dreta, Caím mata Abel, i la Dextera Domini que recrimina Caím. Al registre que hi ha sota les finestres hi ha diverses escenes que corresponen. al cicle de la vida de Jesús, separades per una columna central. D'esquerra a dreta Anunciació (actualment totalment perduda); Visitació Nativitat, anunciació als pastors i Epifania, cal remarcar que apareix, en aquestes pintures St. Josep.

El rector de Mur, Mn. Josep Farràs i Serradell, va vendre aquestes pintures “sense que aparegui del tot clara la legalitat canònica d'aquesta acció (arxiu diocesà 98/10), a l'antiquari Ignasi Pollak, nord-americà, pel preu de 7.500 ptes. L'arrencament el portà a cap l'expert Cav. Franco Steffanoni, italià, i el trasllat fins a peu de carretera fou fet amb les mules de Cal Soldat de Collmorter.

En Josep Castells i Bigorra, mestre de Vilamolat de Mur, féu saber aquests fets, esdevinguts durant el mes d'agost del 1919, a la Junta de Museus de Barcelona. Arribades les pintures en aquella ciutat, el Senyor Joaquin Folc i Torres, director de la secció d'art medieval, va dirigir-se al Sr. Pollak significant-li que la junta estava disposada a fer ús de tots els mitjans legals per a evitar que les dites pintures anessin a l'estranger. En comprovar-se, tal i com va manifestar en Pollak, que les pintures havien estat venudes a un col·leccionista barceloní, no es cregué oportuna la realització de cap altra gestió sobre el particular. La Junta fins i tot se serví d'aquelles persones estrangeres per a l'adquisició, arrencament, traspàs al museu, reentelatge i instal.lació -durant els anys 1919-1922 de les pintures murals de les esglésies de St. Climent i Santa Maria de Taüll, Santa Maria d'Aneu, St. Miquel d'Anglosters i les pintures de Mur, però, foren venudes i dutes poc després (probablement l'any 1923) al Museum of Fine Arts Bòston (USA), d'on procedeix l'exemplar fotogràfic d'aquest exemplar. Altres restes de pintures, situades als laterals, es poden admirar al Museu d'Art Romànic de Catalunya. En Mur desde 2008 es pot veure una copia exacta de les pintures que han estat reproduïdes mitjançant la tècnica paper-gel.

La volta de la nau central, molt alta és de canó, té arcs torals, que tradueixen la seva construcció per cossos i la reforcen. També és de canó, la volta de la nau dreta, on hi ha restes d'una capella gòtica prop de la capçalera. La nau esquerra, mostra dues capelles, ja d'estil gòtic. A la nau central esta enterrat el Comte Ramon, també i en algun Lloc, no conegut, esta enterrat la Comtessa Valença, doms aquest era el desig, manifestat en el seu testament. A terra en una altra tomba, hi ha la dels Senyors de Miravet. El recte de sepultures correspondrien probablement ha alguns barons de Mur; ja que anys enrere, es notava a la pedra l’escut de la baronia.

A l'altar major s'hi venera un gran Sant Crist, que inspira molta devoció als fidels de la Conca. També hi ha una imatge de Sta. Maria de Mur, encara que no és pas la titular, que era una bonica talla de fusta policromada, de tradició romànica, datada a la meitat del segle XIII, cremada juntament amb altres joies artístiques de Mur, el 2 d'agost de 1936. La verge, asseguda sobre una arqueta, amb corona esculpida al cap, portava una poma a la mà dreta, mentre amb l'altra ajudava a mantenir-se assegut damunt al genoll esquerra l'Infant Jesús, que beneïa el poble amb la mà dreta i amb l'altra mà sostenia la bola del món.

Els límits de la Baronia de Mur al segle XI, eren a l'Est Llimiana, al Sud els terns d'Ager, a l'Oest el Coll de Sarga i els termes de Castellnou i Eroles i al Nord el temé de Talarn i Galliner, tots ells dintre el Comtat de Pallars Jussà. Aquests límits foren assignats pel Comte Ramon, gendre de l'Arnau Mir de Tost, que amb col.laboració d'aquest, qui li procurà fins i tot els primers comunitaris, traient-los d’un Priorat que hi havia llavors a Tost, faria construir el monestir i l'església, consagrada el 14 de gener de 1069, pel bisbe d'Urgell, Guillem.

El fill de Ramon i Valença, Pere Ramon, va voler completar l'obra dels seus pares, va treure els monjos de Sta Maria de Mur, substituint-los per canonges, tal com el propi avi del Comte, Arnau Mir, havia fet al seu Vescomtat, per tal de recristianitzar el territori. Aleshores instituí una canònica agustiniana, vers l'any 1098, en confirmar-li la major part de les esglésies construïdes des del Torrent de Claret fons el Coll d'Ares, d'aquest darrer a l’Osca de Guardià i d'aquí a la Noguera. I llavors mateix col·locà la canònica sota la dependència directa de Roma, totalment independent del bisbat d'Urgell, i dirigida per un Paborde.

Els germans del Comte Pere Ramon, Bernat i Arnau (1er Baró de Mur), confirmaren l'ofrena del germà gran, afegint-hi altres béns i homes a Talarn, Palau, Moror, Claresvalls i Areny. El mateix van fer, la muller de l'Arnau Adelaida, la germana de Pere Ramon, Loreta, que era Vescomtessa en el Grau de L'Areny, y alguns nobles, membres del seguici, per poder enterrar els seus familiars a Mur. El Comte concedia a la Comunitat també la facultat per entendre's i edificar en tot el Comtat de Pallars, Vers el 1.174, encara s'establí una filial de Mur a l'església de Sant Miquel de Cellers o del Congost, prop del pas de Terradets, que hauria de perdurar fins el segle XVI en què fou incorporada a Lavaix.

L'any 1592, una butlla del Papa Climent VIII, declara suprimides les comunitats de canonges regulars agustinianes del Principat de Catalunya. A Mur aleshores, s'erigí una col·legiata de preveres seculars, i la Pabordia va poder conserva el caràcter d'exempta en virtut d'una decisió del tribunal romà de Rota, datada el 19 de novembre del 1.600 i seguida, el 23 de gener del 1.602, d'una butlla del mateix Climent VIII, en què aquest declarava que no havia pretès apartar ningú dels seus privilegis. Continuà existint, doncs també, el patronat laic que permetia la presentació de pabordes. Amb tot, aquesta situació es mantingué fins que el concordat de l'Estat amb la Santa Seu, signat el 16 de març de 1851, declarava abolides totes les jurisdiccions exemptes. L’aplicació efectiva d'aquest punt, no obstant, es féu en ocasió de la butlla “Quae diversa” de Pius IX, el 14 de juliol de 1873, data des de la qual Mur restà legalment reduïda a parròquia rural del bisbat d'Urgell, del què passaren a dependre també les 49 esglésies i capelles del pobles i masies que havien integrat la Pabordia de Mur.

El serrat on s'alcen Castell i Col·legiata de Mur, a l'extrem de la Conca de Tremp, és avui el centre del terme municipal de Castell de Mur, que limita amb els de Tremp, St. Esteve de la Sarga, i Llimiana. L'any 1860 contava amb uns 400 habitants, el 1910 uns 300, al 1950 només sumava 194 i així es va anar reduint fins als nostres dies, en què la instal·lació d'aigua corrent i electricitat als pobles, sembla que torna a fer ressorgir la vida en aquestos indrets, fins ara quasi oblidats. Doncs resultava impossible viure al segle XX, en un lloc on encara la inversió pública més important, era la realitzada pels Comtes Ramon i Valença. Avui el terme municipal de Castell de Mur, conta amb 240 habitants.

El primer diumenge del mes de maig, s'hi celebra, cada any, l'aplec del Sant Crist, que any rere any, acull a més gent i sembla que fa reviure els millors moments d'aquest conjunt arquitectònic, peça clau de Romànic Català.