Al cim d'un serrat, i a
El Castell actual, fou construït pels Comtes de Pallars a la meitat del segle XI, per a la protecció de la frontera amb el Regne de Lleida, encara islàmic. Té una torre cilíndrica que en constitueix la peça principal, la seva planta té forma oval d'ametlla o de nau. La muralla de pedra, d'aparell menut i regular, lligat amb bon morter, té uns deu metres d'alçada i descansa damunt la penya, conserva encara el camí de ronda i restes de merlets, i rodeja un pati a l'interior del qual, i en una de les bandes, s'aixeca la torre cilíndrica de l'homenatge, ja dita de
A l'any 1055, el Comte Ramon IV, Ramon de Ramon, quan es va prometre amb la filla de l'Arnau Mir de Tost, Valença; va cedir el Castell al seu futur sogre, com a garantia de dot. Passat el primer any de matrimoni i seguint el decret de les lleis godes, el domini directe del Castell de Mur, fou encarregat a
A uns cent metres del Castell, estan situats el Monestir i l'església de Mur. L'edifici de l'església es veu rodejat per un mur que inclou una sèrie de construccions, posteriors a
L'església té tres naus, separades per pilars de planta de creu, i amb absis cilíndric, decorats a l'exterior per mitjà de lombardes i contraforts. La capçalera interior fou adornada amb pintures a la segona meitat del segle XII.
Les de l'absis central, tenen una de les interpretacions més interessants de l'apocalipsi. Crist dintre una aurèola que sembla sorgir d'entre els núvols, aixeca la seva mà dreta i amb l'esquerra sosté un gran llibre en el qual hom pot llegir:
EGO SVM VIA, VERITAS ET BITA NEMO VÈNIT AD PATREM NISI PER ME.
“Jo sóc, el camí la veritat i la vida, ningú no ve al pare si no és per Mi”.
Damunt les seves espatlles s'hi dibuixen l'alfa i l'omega i, dintre l'aurèola, dotze estels. Per la part exterior de l'aurèola pengen set llànties de les quals parla l'Apocalipsi (quatre a mà esquerra, enteses com a olles, i tres a mà dreta en forma de copa). També sobre un camp decorat d'estels hi ha els quatre d'una zona que sembla imitar núvols. Al costat dels símbols hom pot llegir quatre versos del Carmen Paschale, de Sedulius:
OC MATEVS AGENS HOMINEM GENERALITER IMPLET, MARCVUS BT ALTA FREMIT BOX PER DESERTA LEONIS, MORÈ VOLANS AQVILA VERBO PETIT ASTRA IOHNNES, IVRA SACRA DOMINI LVUCAS TENET HORE JUVENTA.
“Això Mateu generalment ho fa valorant l'home, Marc, amb veu profunda, com el lleó del desert, Joan, com l'àguila que vola en les altituds i Lluc defensa els drets del Senyor amb veu vigorosa”.
Una sanefa amb complex traçat separa la Conca del semicilindre. Aquesta és obert per tres finestres que delimiten panys en els quals hi ha representants apòstols drets, quatre als laterals i dos en el central. D'esquerra a dreta, Jaume, Felip, Simó, Tadeu, (finestra) Bartomeu, Pau (finestra), Pere, Andreu, (finestra) Jaume el Menor, Joan, Tomàs i Mateu. Tots ells porten un llibre, obert o tancat, entre les mans.
Al rebaixo de la finestra de l'esquerra hi ha dos atlants que sostén una bola celestial; en els de la finestra central, Abel i Caím presenten les seves ofrenes a Déu i, en la de mà dreta, Caím mata Abel, i
El rector de Mur, Mn. Josep Farràs i Serradell, va vendre aquestes pintures “sense que aparegui del tot clara la legalitat canònica d'aquesta acció (arxiu diocesà 98/10), a l'antiquari Ignasi Pollak, nord-americà, pel preu de 7.500 ptes. L'arrencament el portà a cap l'expert Cav. Franco Steffanoni, italià, i el trasllat fins a peu de carretera fou fet amb les mules de Cal Soldat de Collmorter.
En Josep Castells i Bigorra, mestre de Vilamolat de Mur, féu saber aquests fets, esdevinguts durant el mes d'agost del
La volta de la nau central, molt alta és de canó, té arcs torals, que tradueixen la seva construcció per cossos i
A l'altar major s'hi venera un gran Sant Crist, que inspira molta devoció als fidels de
Els límits de la Baronia de Mur al segle XI, eren a l'Est Llimiana, al Sud els terns d'Ager, a l'Oest el Coll de Sarga i els termes de Castellnou i Eroles i al Nord el temé de Talarn i Galliner, tots ells dintre el Comtat de Pallars Jussà. Aquests límits foren assignats pel Comte Ramon, gendre de l'Arnau Mir de Tost, que amb col.laboració d'aquest, qui li procurà fins i tot els primers comunitaris, traient-los d’un Priorat que hi havia llavors a Tost, faria construir el monestir i l'església, consagrada el 14 de gener de 1069, pel bisbe d'Urgell, Guillem.
El fill de Ramon i Valença, Pere Ramon, va voler completar l'obra dels seus pares, va treure els monjos de Sta Maria de Mur, substituint-los per canonges, tal com el propi avi del Comte, Arnau Mir, havia fet al seu Vescomtat, per tal de recristianitzar el territori. Aleshores instituí una canònica agustiniana, vers l'any 1098, en confirmar-li la major part de les esglésies construïdes des del Torrent de Claret fons el Coll d'Ares, d'aquest darrer a l’Osca de Guardià i d'aquí a
Els germans del Comte Pere Ramon, Bernat i Arnau (1er Baró de Mur), confirmaren l'ofrena del germà gran, afegint-hi altres béns i homes a Talarn, Palau, Moror, Claresvalls i Areny. El mateix van fer, la muller de l'Arnau Adelaida, la germana de Pere Ramon, Loreta, que era Vescomtessa en el Grau de L'Areny, y alguns nobles, membres del seguici, per poder enterrar els seus familiars a Mur. El Comte concedia a la Comunitat també la facultat per entendre's i edificar en tot el Comtat de Pallars, Vers el 1.174, encara s'establí una filial de Mur a l'església de Sant Miquel de Cellers o del Congost, prop del pas de Terradets, que hauria de perdurar fins el segle XVI en què fou incorporada a Lavaix.
L'any 1592, una butlla del Papa Climent VIII, declara suprimides les comunitats de canonges regulars agustinianes del Principat de Catalunya. A Mur aleshores, s'erigí una col·legiata de preveres seculars, i la Pabordia va poder conserva el caràcter d'exempta en
El serrat on s'alcen Castell i Col·legiata de Mur, a l'extrem de la Conca de Tremp, és avui el centre del terme municipal de Castell de Mur, que limita amb els de Tremp, St. Esteve de la Sarga, i Llimiana. L'any 1860 contava amb uns 400 habitants, el 1910 uns 300, al 1950 només sumava 194 i així es va anar reduint fins als nostres dies, en què la instal·lació d'aigua corrent i electricitat als pobles, sembla que torna a fer ressorgir la vida en aquestos indrets, fins ara quasi oblidats. Doncs resultava impossible viure al segle XX, en un lloc on encara la inversió pública més important, era la realitzada pels Comtes Ramon i Valença. Avui el terme municipal de Castell de Mur, conta amb 240 habitants.
El primer diumenge del mes de maig, s'hi celebra, cada any, l'aplec del Sant Crist, que any rere any, acull a més gent i sembla que fa reviure els millors moments d'aquest conjunt arquitectònic, peça clau de Romànic Català.